L’aprenentatge de les eines informàtiques en la formació del traductor

Richard Samson

Resum

Cal distingir entre las competències informàtiques generals i les competències informàtiques específiques de la traducció, a les quals s'associen gran diversitat d'eines i tasques. Cal adquirir un bon domini de les primeres abans de poder progressar a les segones. L'ús de les tecnologies de la informació i comunicació en contexts formatius millora l'aprenentatge, ajuda a contextualitzar-lo de forma adequada i propicia un enfocament professionalitzador. Els contextos d'instrucció i d'aplicació de les competències adquirides són molt diversos i és la naturalesa d'aquest context en cada cas la que permet decidir quines de les competències i eines s'han d'ensenyar i practicar.

Paraules clau

aprenentatge; competències; TAO; formació; eines informàtiques; instrucció; tecnologies de la informació i la comunicació; TIC; traducció; traductor

Text complet:

PDF (Español)

Referències

Austermühl, F. (2001). Electronic Tools for Translators. Translation Practices Explained. Manchester: St Jerome.

Bowker, L. (2002). Computer-Aided Translation Technology: A Practical Introduction. Ottawa: University of Ottawa Press.

Cánovas, M. y Samson, R. (2011). "Open source software in translator training ". Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció , 9, p. 46-56. . Fecha de consulta de la página: 06.11.13.

Chouc, F. (2010). "ICT for Translation and Interpreting: the Relevance of New Technologies for the Training of Expert Linguists". ICT for Language Learning, 3. Disponible en línea: . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Drugan, J. (2013). Quality in Professional Translation: Assessment and Improvement. London; New York: Bloomsbury Academic.

Esselink, B. (2000). A Practical Guide to Localization. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.

González Davies, M. y Enríquez, V. (eds.) (2016). Situated Learning in Translator and Interpreter Training: Bridging Research and Good Practice. The Interpreter and Translator Trainer, 10 (1).

Hutchins, J. (1998). “The origins of the translator’s workstation”. Machine Translation, 13 (4), p 287-307. Disponible en línea: . Fecha de consulta de la página: 06.11.13.

Kolb, A. y Kolb, D. A. (2005). ”Learning styles and learning spaces: Enhancing experiential learning in higher education”. Academy of Management Learning and Education, 4 (2), p. 193-212. Disponible en línea: . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Lagoudaki, E. (2006). "Translation Memories Survey 2006: Users' perceptions around TM use". Translating and the Computer, 28 (6).

McLellan, H. (1994). "Situated Learning: Continuing the Conversation". Educational Technology, 34, (8) p. 7-8.

National Network for Translation. (2013). What are the skills required? . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Quah, C. K. (2006). Translation and Technology. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Search Engine Land. (2013). Google Still World’s Most Popular Search Engine By Far, But Share Of Unique Searchers Dips Slightly. . Fecha de consulta de la página: 06.11.13.

Wenger, E. (2013). Communities of practice: A brief introduction. . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Zetzsche, J. (2013). The 224th Tool Box Newsletter.

.Comunicación de archivo no disponible en abierto.

Copyright (c) 2013 Richard Samson
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons