Dos episodis de bruixeria a la Seu d’Urgell. Primer terç del segle XVII

Carmen Xam-mar Alonso

Resum

En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d’Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d’Urgell i el Consell de la ciutat. L’objectiu principal d’aquesta investigació és definir mitjançant els ulls dels seus protagonistes els trets principals d’aquest fenomen en l’esfera local i el paper rellevant que van tenir rumors i assenyalaments en el procés comunitari de construcció d’una metzinera i en la seva condemna. Com demostrarem al llarg d’aquestes pàgines, les declaracions dels testimonis van perfilar un model de bruixeria del tipus «popular» definit per autors como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.

Paraules clau

bruixa; metzines; disciplinament social; malefici; la Seu d’Urgell; Andorra; segle XVII; justícia

Text complet:

PDF (Español)

Referències

Alcoberro i Pericay, A. (2008). «Cacera de bruiXes, justicia local i Inquisició a Catalunya, 1487-1643: alguns criteris metodològics». Pedralbes, 28, 485-504.

— (2012). «Los otros abogados de las brujas». Rev. Int. Estud. Vascos. Cuad., 9, 92-115.

— (2014). «The catalán Church and the Witch Hunt: the Royal Survey of 1621». eHumanista. Journal of Iberian Studies, 26, 153-159.

Bechtel, G. (1997). La sorcière et l’Occident. La destruction de la sorcellerie en Europe des origines aux grands buchers. París: Plon.

Bever, E. (2002). «Female Aggression and Power in the Early Modern Community». Journal of Social History, 35, 4, 955-988.

— (2013). The realities of witchcraft and popular magic in early modern Europe. Culture, cognition, and everyday life. Nueva York: Palgrave Macmillan.

Bodin, J. (1580). De la démonomanie des sorciers. París: Jacques du Puys.

Bossy, J. (1998). Peace in the Post-Reformation. Cambridge: Cambridge University Press.

Briggs, R. (1996). Witches and Neighbors. The Social and Cultural Context of European Witchcraft. Nueva York: Penguin.

Caro Baroja, J. (1992). Las brujas y su mundo. Madrid: Alianza.

Castan, N. (1991). «Lo público y lo particular». En: P. Aries y G. Duby (dirs.). Historia de la vida privada. La comunidad, el Estado y la familia en los siglos XVI-XVIII, 6. Madrid: Taurus.

Castell i Granados, P. (2013). Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Tesis doctoral.

— (2013). «E cert te molt gran fama de bruixa. E se fa metgessa e fa medecines. La demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI)». Studia Historica, 31, 233-244.

— (2014). «Wine vat witches suffocate children. The mythical complex of the Iberian witch». eHumanista. Journal of Iberian Studies, 26, 170-195.

Cohn, N. (2000). Europe’s Inner Demons. Chicago: University of Chicago Press.

Davis, N. Z. (2000). The gift in Sixteenth-Century, France. Oxford: Oxford University Press.

Fernández Terricabras, I. (2007). «Presentació». Manuscrits. Confessionalització i disciplinament social a l’Europa catòlica (segles XVI-XVIII), 25, 19-28.

Gari Lacruz, Á. (1991). Brujería e inquisición en el Alto Aragón. Zaragoza: Diputación General de Aragón.

Gaskil, M. (2008). «The pursuit of Reality: Recent Research into the History of Witchcraft». The Historical Journal, 51, 4, 1069-1088.

Henningsen, G. (19983). El abogado de las brujas. Brujería vasca e Inquisición española. Madrid: Alianza.

Kieckhefer, R. (1976). European Witch Trials. Their foundations in popular and learned culture, 1300-1500. Londres y Nueva York: Routledge.

Lenman, B.; Parker, G. (1980). «The State, the Community and the Criminal Law in Early Modern Europe». En: V. A. C. Gatrell, Bruce Lenman y Geofrey Parker (eds.). Crime and the law. The social history of crime in Western Europe since 1500. Londres: Europe Publications.

Le Roy Ladurie, E. (1984). La bruja de Jasmín. Barcelona: Argos Vergara.

Levack, B. P. (1987). The witch-hunt in early modern Europe. Londres y Nueva York: Longman.

— (2013). Witchcraft in early modern Europe and colonial America. Oxford: Oxford University Press.

Lisón Tolosana, C. (2004). Brujería, estructura social y simbolismo en Galicia. Madrid: Akal.

Macfarlane, A. (1991). Witchcraft in Tudor and Stuart England. A Regional and Comparative Study. Londres: Waveland Press, Inc.

Mantecón Movellán, T. A. (1999). «Honour and Social Discipline in Early Modern Spain». En: Heiz Shilling (ed.). Institutions, Instruments and Agents of Social Control and Discipline in Early Modern Europe. Fráncfort: Vittorio Klostermann, 203-223.

Mantecón, T.; Torres, M. (2011). «Hogueras, demonios y brujas: significaciones del drama social de Zugarramurdi y Urdax». Clio & Crime, 8, 247-288.

Moliné, E. (1981). «Visites “ad limina” dels bisbes d’Urgell. S. XVI-XIX». Urgellia, 3, 419-481.

— (1990-1991). «Els sínodes d’Urgell del segle XVI i la Reforma Catòlica». Urgellia, 10, 407-472.

Muchembled, R. (1978). Culture populaire et culture des élites dans la France moderne (XVe-XVIIe siècle). París: Flammarion.

— (1979). La sorcière au village (XVe-XVIIIe siècle). París: Gallimard-Julliard.

Pastor i Castillo, R. (2004). Aquí les penjaven. Andorra la Vella: Consell General. Principat d’Andorra.

Pohle, L. M. (2008). Perquè ara — gràcies a Déu— hi ha justícia. Un estudi sobre la delinqüència a Andorra als anys 1600-1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Porret, M. (2009). L’ombre du diable. Michée Chauderon, dernière sorcière exécutée à Genève (1652). Chène-Bourg, Ginebra: Georg.

Roper, L. (2004). Witchcraze. New Haven y Londres: Yale University Press.

Rowlands, A. (2001). «Witchcraft and Old Women in Early Modern Germany». Past & Present, 173, 59-89.

Rublack, U. (2009). «Flujos. El cuerpo y las emociones en la Edad Moderna». En:

M. Tausiet y J. S. Amelang (dirs.). Accidentes del alma. Las emociones en la Edad Moderna. Madrid: Abada.

Sabean, D. W. (1997). Power in the blood. Popular culture and village discourse in early modern Germany. Cambridge: Cambridge University Press.

Stewart, J.; Strathern, A. (2004). Witchcraft, Sorcery, Rumors, and Gossip. Cambridge: Cambridge University Press.

Tausiet, M. (2004). Ponzoña en los ojos. Brujería y superstición en Aragón en el siglo XVI. Madrid: Turner.

Thomas, K. (1971). Religion and the Decline of Magic. Studies in Popular Beliefs in Sixteenth and Seventeenth Century England. Londres: Weidenfeld and Nicolson.

Vinyoles Vidal, T.; Castell Granados, P. (2013-2014). «Llevadores, sanadores i fetilleres. Exemples dels sabers i les pràctiques femenines a la Catalunya medieval». Études Roussillonnaises, XXVI, 23-32.

Xam-mar, C. (2016). La conflictividad y las formas de control social en el Alt Urgell, siglo XVII. Santander: Universidad de Cantabria. Facultad de Geografía e Historia. Tesis doctoral inédita.

Copyright (c) 2017 carmen xam-mar alonso
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons