Orígens i destins de la immigració francesa a l’àrea de Barcelona (1481-1643). Aportacions a partir de la Barcelona Historical Marriage Database

Miquel Amengual-Bibiloni, Joana Maria Pujadas-Mora

Resum

La immigració francesa a la Catalunya moderna ha estat considerada un factor clau en la superació de la crisi poblacional baixmedieval, però recentment el seu cabal ha estat qüestionat. La manca d’estudis que cobreixin un territori vast i diversificat podria impedir-ne una imatge completa. L’objectiu d’aquest treball és atorgar al fenomen una visió de conjunt al llarg d’un ampli període cronològic, des del bisbat d’origen fins a la parròquia d’assentament a l’àrea de Barcelona. L’estudi s’ha realitzat a partir d’una font de renom però mai utilitzada en profunditat en investigacions d’aquest tipus: els llibres d’esposalles de la catedral de Barcelona que es conserven a partir de 1451 i que han servit per a la construcció de la Barcelona Historical Marriage Database. Una completa anàlisi descriptiva ens ha permès fer retrocedir el límit cronològic fins a la segona meitat del segle XV, així com cartografiar d’on venien i on s’assentaven els francesos i destacar importants diferències entre litoral i interior i una gran incidència al delta del Llobregat.

Paraules clau

immigració francesa; demografia històrica; Catalunya; edat moderna; esposalles

Text complet:

PDF

Referències

Amelang, J. S. (1991). «Distribució social i formes de vida (la societat barcelonina als segles XVI i XVII)». A: J. Sobrequés i Callicó. Història de Barcelona. Vol. 4. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 165-211.

Balancy, E. (1990). «Les immigrés français devant le tribunal de l’Inquisition de Barcelone (1552-1692)». Les français en Espagne à l’époque moderne (XVIe-XVIIIe siècles). París: CNRS, 45-69.

Barella i Miró, A. (1997). «Un mapa singular: el del Bisbat de Barcelona de Francisco Xavier de Garma (1762)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 44, 13-33.

Baucells i Reig, J. (2002). «“Esposalles” de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona: un fons documental únic (1451-1905)». Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius, 35, 1-2.

Bengtsson, T. (2014). «The influence of economic factors on First Marriage in Historical Europe and Asia». A: C. Lundh i S. Kurosu (eds.). Similarity in Difference: Marriage in Europe and Asia, 1700-1900. Cambridge (Massachusetts): The MIT Press, 121-168.

Betrán, J. L. (1996). La peste en la Barcelona de los Austrias. Lleida: Milenio.

Burgueño, J.; Gras, M. M. (2014). Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Cabré, A.; Pujadas-Mora, J. M. (2011). «Five Centuries of Marriages (5CofM): A project of Historical Demography in the Barcelona Area». Papers de Demografia, 386.

Cabré, A. (2012-2016). Projecte Five Centuries of Marriages (ERC-2010 AdG_269796).

Canyameres Ramoneda, E. (1994). «La immigració francesa al Vallès Occidental (s. XVI-XVII). Quatre exemples locals: Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Julià d’Altura i Sentmenat». Arraona, 15, 9-25.

— (2007). «La immigració francesa dels segles XVI i XVII: el rerefons historiogràfic». Missiva, 4, 4-7.

Capdevila Muntadas, A. (2000). «“Gavatxos, gascons i francesos”. L’allau francesa a la comarca del Maresme als segles XVI i XVII». Sessió d’Estudis Mataronins, 17, 107-113.

— (2004a). «Pagesos, mariners i comerciants a la Catalunya litoral: El Maresme a l’Època Moderna». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15, 193-203.

— (2004b). «La immigració francesa: un factor decisiu de la recuperació demogràfica de la comarca del Maresme a l’època moderna?». Estudis d’Història Agrària, 17, 231-242.

— (2008). «La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII. Un exemple de distribució territorial en una comarca diversa». Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 28, 871-886.

— (2010). «La immigració de temporers occitans al Maresme durant els segles XVI i XVII. Un exemple de relacions transpirinenques». Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009. IBIX 6, 133-151.

— (2014). Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII. Mataró: Fundació Iluro.

Carreras i Candi, F. (1913). «Les obres de la Catedral de Barcelona: 1298-1445 (I)». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 49, 22-30.

Castells, A. (1980). Breu història de Sabadell. Sabadell: Impremta Serracanta.

Castells, N. (1984). «Els moviments migratoris en la Catalunya moderna: el cas de la immigració envers la ciutat de Girona (1473-1576)». A: Actes del Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 65-74.

Codina, J. (1971). El Delta del Llobregat i Barcelona. Gèneres i formes de vida dels segles XVI al XX. Barcelona: Ariel.

— (1985). «La immigració francesa al Delta del Llobregat, 1400-1700». A: XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. El Prat, 25-26 octubre 1980. El Prat: Amics del Prat, 226-253.

—(1992). «Un projecte nacional urgent: l’estudi de l’abast de la immigració francesa a Catalunya durant l’Edat Moderna». Revista de Catalunya, 59, 46-56.

— (2000). «Catalans de segona: contribució a l’estudi de la immigració francesa durant l’Edat Moderna». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 49, 203-215.

Colls i Comas, J. (2002). «Immigració francesa i repressió a la Catalunya del segle XVI: alguns exemples del Comtat d’Empúries». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 35, 199-223.

Coma i Ainsa, J. (1987). «La indústria tèxtil a l’Època Moderna». A: J. M. Benaul,

F. Berenguer, A. Borfo, et al. Història de Terrassa. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 229-256.

Dainville, F. de (1956). Cartes anciennes de l’Église de France. París: Librairie Philosophique J. Vrin.

Dantí i Riu, J. (1988). Terra i població al Vallès Oriental: època moderna. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.

— (1995). «La població: creixement i oscil·lacions». A: B. de Riquer i Permanyer. Història política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Desplat, C. (1999). «Économie et société rurales en Aquitaine aux XVIIe-XVIIIe siècles». Histoire, économie & société, 18 (1), 133-156.

Duran i Pujol, M. (2001). «La economía agraria de la Corona de Aragón en la época de las Germanías». A: Belenguer Cebrià, E. De la unión de coronas al Imperio de Carlos V. Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 67-84.

Elliott, J. H. (2006). La revolta catalana, 1598-1640: Un estudi sobre la decadència d’Espanya. València: Publicacions de la Universitat de València. Edició original: Elliot, J. H. (1963). The revolt of Catalans: A study in the decline of Spain (1598-1640). Cambridge: Cambridge University Press.

Franch Benavent, R. (2003). «El papel de los extranjeros en las actividades artesanales y comerciales del Mediterráneo español durante la Edad Moderna». A: M. B. Villar García i P. Pezzi Cristóbal. I Coloquio Internacional «Los Extranjeros en la España Moderna». Màlaga: Ministerio de Ciencia y Tecnología: 39-72.

Galloway, P. R. (1988). «Basic patterns and annual variations in fertiliy, nuptiality, mortality and prices in Pre-Industrial Europe». Population Studies, 42 (2), 275-302.

García Espuche, A.; Guàrdia i Bassols, M. (1989). La construcció d’una ciutat: Mataró 1500-1900. Barcelona: Alta Fulla – Patronat Municipal de Cultura de Mataró.

Gifre i Ribas, P.; Lluch Bramon, R. (2001). «Continuïtats del mas català abans i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (segles XV-XVI)». A: M. T. Ferrer i Mallol; J. Mutgé i Vives i M. Riu i Riu. El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics. Barcelona: CSIC – Institució Milà i Fontanals, 593-610.

Gual, V. (1991). «Gavatxos», gascons, francesos: la immigració occitana a la Catalunya moderna (el cas de la Conca de Barberà). Barcelona: Rafael Dalmau.

— (1999). «Corrents migratoris a la Mediterrània». A: E. Belenguer Cebrià (coord.). Felipe II y el Mediterráneo. Vol. 1. Los recursos humanos y materiales. Barcelona: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos, 65-77.

— (2008). «La demografia catalana al segle XVI». Afers, 23 (60), 275-288.

Jané Checa, Ò. (2001). «Aspectes de la relació identitària de Catalunya amb França a l’època de Lluís XIV». Manuscrits, 19, 103-136.

— (2006). Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Catarroja: Afers.

— (2009). «De l’expulsió dels jueus i moriscos a les immigracions franceses de l’època moderna». A: J. Santesmases Ollé (dir.). Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC (València, 16, 17 i 18 d’octubre de 2008). Valls: Cossetània, 201-210.

Junqueras i Vies, O. (2002). Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l’alta edat moderna (1520-1630). Bellaterra: UAB. Departament d’Història Moderna i Contemporània. Tesi doctoral.

Inventari dels arxius sagramentals de Catalunya realitzat en el marc del projecte: Población y migraciones en Cataluña. Estudio territorial, histórico y prospectivo. 2001-2003. Equip: Anna Cabré, Àngels Pascual, Àngels Torrents, Roser Nicolau, Juan Antonio Módenes, Antonio M. Solana (CED i Departament de Geografia de la UAB), Andreu Domingo, Daniel Devolder, Joaquín Recaño, Socors Sancho, Carme Ros, Inés Brancós (CED). Tècnics de suport: Albert Esteve, Isaac Torner, Antonio López, Carlos Sánchez, Albert Sabater, Miquel Valls. Finançat per: Dirección General de Investigación. Programa de Promoción General del Conocimiento. Plan Nacional I+D+I 2000-2003. BSO2000-0477. Projecte adscrit al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Lee, R. D. (1981). «Short-term variations: vital rates, prices and weather». A: E. A. Wrigley i R. S. Schofield. The Population History of England, 1541-1871. A reconstruction. Londres: Edward Arnold, 356-401.

Lucassen, J.; Lucassen, L. (2009). «The Mobility Transition revisited, 1500-1900: what the case of Europe can offer to global history». Journal of Global History, 4 (3), 347-377.

Massanell i Esclassans, A. (1980). «Dades esparses dels immigrants francesos a Vilafranca al segle XVI». Miscel·lània Penedesenca, 3, 61-90.

Millàs i Castellví, C. (1996). «La immigració francesa al Papiol: 1566-1700». Materials del Baix Llobregat, 2, 85-93.

— (2005). Els altres catalans dels segles XVI i XVII. La immigració francesa al Baix Llobregat en temps dels Àustria. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Moreu-Rey, E. (1959). Els immigrants francesos a Barcelona (segles XVI al XVIII). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Nadal, J. (1983). «La població». A: J. Nadal i P. Wolff. Història de Catalunya. Barcelona: Oikos-Tau, 65-94.

Nadal, J.; Giralt, E. (1953). «Ensayo metodológico para el estudio de la población catalana de 1553 a 1717». Estudios de Historia Moderna, III, 237-284.

— (1955). «Inmigración francesa y problemas monetarios en la Cataluña de los siglos XVI y XVII ». A: Riassunti delle comunicazioni. X Congresso Internazionale de Scienze Storiche. Florència: Sansoni.

— (1966). La immigració francesa a Mataró en el segle XVII. Mataró: Caixa d’Estalvis de Mataró.

— (2000). Immigració i redreç demogràfic: els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Vic: Eumo. Edició original: Nadal, J. i Giralt, E. (1960). La population catalane de 1553 à 1717. L’immigration française et les autres facteurs de son développement. París: École Pratique des Hautes Études.

Peytaví Deixona, J. (2010). Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna. L’exemple dels comtats de Rosselló i Cerdanya (segles XVI-XVIII). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Pojada, P. (2010). «El comerç entre guerra i pau als Pirineus catalans abans i després del Tractat del 1659». A: Ò. Jané Checa. Del Tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle XXI. Un model en construcció? Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 305-313.

Salas Auséns, J. A. (1977). «Los registros parroquiales como fuente para el estudio de la inmigración: franceses en Barbastro entre dos centurias (siglos XVI-XVII)». Argensola, 79-84, 67-84.

— (2003). «Leyes de inmigración y flujos migratorios en la España Moderna». A: M. B. Villar García i P. Pezzi Cristóbal. I Coloquio Internacional «Los extranjeros en la España Moderna». Màlaga: Ministerio de Ciencia y Tecnología, 681-697.

— (2009). En busca de El Dorado. Immigración francesa en la España de la Edad Moderna. Bilbao: Universidad del País Vasco.

Sales, N. (1989). Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII). A: P. Vilar. Història de Catalunya. Vol. 4. Barcelona: Edicions 62.

Serra, E. (1988). Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat 1590-1729. Barcelona: Crítica.

Simon i Tarrés, A. (1992). «La població catalana a l’època moderna. Síntesi i actualització». Manuscrits, 10, 217-258.

— (1999). «El creixement poblacional català del segle XVI i la immigració francesa. Aspectes demogràfics i socials». A: E. Belenguer Cebrià. Felipe II y el Mediterráneo. Vol. 1. Los recursos humanos y materiales. Barcelona: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 79-98.

Souriac, P. J. (2004). «Comprendre une société confrontée à la guerre civile. Le Midi toulousain entre 1562 et 1596». Histoire, Économie & Société, 23 (2), 261-272.

Subiñà i Coll, E. (2003). «La immigració francesa al Maresme central durant la segona meitat del segle XVI. Una aproximació». Sessió d’Estudis Mataronins, 20, 81-97.

Torras i Ribé, J. M. (1987). «Demografia i societat a Igualada durant els segles XVI i XVII». Miscel·lània Aqualatensia, 4, 87-109.

Vilar, P. (1987). Catalunya dins l’Espanya moderna. Vol. 2. Barcelona: Edicions 62. Edició original: Vilar, P. (1962). La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales. París: École Pratique des Hautes Études.

Villar García, M. B. (2007). «Los extranjeros en la España moderna. Un campo historiográfico en expansión». Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia, 29, 425-441.

Copyright (c) 2017 Miquel Amengual-Bibiloni, Joana Maria Pujadas-Mora
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons