Botànica i llengua. Fitonímia, etimologia i motivació lèxica

Joan Veny

Resum

Partint de dues fonts, els Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (TERMCAT) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (UB i IEC) es fa veure la utilitat complementària d’una i altra, es fa la distinció entre etimologia i motivació, s’examina la introducció de manlleus en català, s’esbossa una classificació lexicogenètica i s’exemplifica la renovació del lèxic a través de l’homonímia i l’etimologia popular. Es proposen dues noves etimologies (jovenal i panigroc), s’il·lustren amb nous exemples models lèxics sintagmàtics i es dóna compte de la prioritat que es dóna als fitònims introduïts al Diccionari de la llengua catalana (1995 i 2007) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Paraules clau

llengua catalana; història de la llengua; fitonímia; etimologia; motivació lèxica; lexicografia; llengua estàndard

Text complet:

PDF

Referències

ALDC = Veny, J.; Pons, L. (2008 i 2010). Atles Lingüístic del Domini Català, IV i V. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

ALEANR = Alvar, M. (1979). Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Zaragoza, 12 v.

Bigas, M.; Milian, M. (1996). Anàlisi morfolèxica dels noms de plantes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [Biblioteca Filològica, XXXI].

Bonafè, F. (1077). Flora de Mallorca. Mallorca: Moll. 4 vol.

Cabré, M. T.; Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Caria, R. (2001). Le piante spontanee ad Alghero. Nomi. Proprietà. Usi. Etimologia. Alghero: Editrice Democratica Sarda.

Cavanilles, A. J. (1795). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia. Madrid: Imprenta Real.

Climent, D.; Zurriaga, F. (2012). Herbari. Viure amb les plantes. València: Universitat de València / Jardí Botànic / Mètode.

DCVB = Alcover, A. M.; de B. Moll, F. (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca, 10 vol.

DG = Fabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia.

DHLF = Rey, A. (dir.) (1994). Dictionnaire historique de la langue française. París: Dictionnaires Le Robert.

GEC = Gran Enciclopèdia Catalana, VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1974.

Gili Gaya, S. (1918). «Casos de etimología popular en nombres de plantas». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, 1, 241-246.

Guiter, H. (1956). «Un cas d’homonymie triple: catalan poll». Revue des Langues Romanes, 72, 171-195.

Iordan, I. (1967). Lingüística románica. Evolución - corrientes - métodos. Reelaboración parcial y notas de Manuel Alvar. Madrid: Ediciones Alcalá.

Masclans, F. (1981). Els noms de les plantes als Països Catalans, 2a ed. Granollers/Barcelona: Montblanc-Martin.

Moll, F. de B. (1982). Els llinages catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Assaig de divulgació científica. Mallorca: Moll.

NP= Vallès, J. (dir.); Veny, J.; Vigo, J.; Bonet, M. A.; Julià, M. A.; Villalonga, J. C. (2014). Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) / TERMCAT.

Piqueras, M. (2013). «L’estèvia: planta forastera, nom nostrat». Ara, 24 març 2013.

Riera, C.; Vallès, J. (ed.) (1991). Pompeu Fabra, Pius Font i Quer i Miquel de Garganta. Un epistolari fonamental per a la lexicografia catalana (1928-1953). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Rosselló, J.; Rallo, J.; Sacarès, J. (1994). Les figueres mallorquines. Mallorca: Gràfiques Miramar.

Veny, J. (1980). «Sobre els occitanismes del rossellonès». A: Bruguera, J.; Massot i Muntaner, J. (ed.), Actes del V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra 1979), Barcelona, 441-494.

— (1981). «De re ficaria: cat. bordissots i paratjals». Affar, I, 37-46.

— (1988). «De Màlica a les figues melenquines». A: Studia in honorem Prof. Martí de Riquer, vol. 3. Barcelona: Quaderns Crema, 177-194.

— (1992). «Actituds metalingüístiques en textos dialectals». A: Col·loqui sobre les fonts orals (Monestir de la Real, Palma, 12-15 abril 1982). Universitat de les Illes Balears, 57-61.

— (2006). «Llengua i territori en l’obra de Verdaguer», Anuari Verdaguer [Actes del Col·loqui Internacional sobre Verdaguer: llengua, retòrica i poètica], 14, 17-55.

— (2013). «Circulacions lingüístiques en la Romània». A: Casanova, E.; Calvo, C. (ed.), Actes del 26è Congrés de Lingüística i Filologia Romàniques (València, 6-11 setembre de 2010). Berlín: W. de Gruyter, 495-511.

Verdaguer, J. (1981). Brins d’espígol. Primera edició preparada per A.-J. Soberanas. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

Villalonga, J. C. (2010). «Un mot fantasma, poltre d’eruga». Estudis Romànics, 32, 363-367.

Copyright (c) 2016 Joan Veny
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons