La guerra de Successió en el teatre i la poesia catalans de l’època

F. Xavier Vall i Solaz

Resum

Tot i la significació de la guerra de Successió als Països Catalans i l’abundant bibliografia sobre l’esdeveniment i les seves recreacions literàries posteriors, la literatura catalana d’aquest període no ha estat encara prou estudiada, malgrat algunes estimables aportacions. Com que mancava una aproximació de conjunt actualitzada, aquest article procura oferir un panorama, complex i amb noves dades, d’obres literàries catalanes escrites pels volts del conflicte i que s’hi refereixen, centrat sobretot en la poesia, però aporta també notícies del teatre. S’analitzen els textos relacionant-los amb les tendències literàries (especialment, el Barroc i els models populars) i la conjuntura històrica. Es tenen en compte els bàndols borbònic i austriacista, procurant donar una visió matisada de diferents actituds, que, a vegades, evolucionen. La mitificació té com a contrapunt la crítica burlesca o desolada.

Paraules clau

segle XVIII; guerra de Successió; Barroc; classicisme; literatura catalana; teatre; poesia; literatura popular; propaganda; sàtira

Text complet:

PDF

Referències

Alabrús, R. M. (1991). «La societat catalana durant la Guerra de Successió a través de la publicística». Manuscrits, 9, 305-324.

— (1996). «La publicística de la guerra». L’Avenç, 206, 40-45.

— (2001). Felip V i l’opinió dels catalans. Lleida: Pagès.

— (2006). Escrits polítics del segle XVIII: Tom IV: Cròniques de la Guerra de Successió. Barcelona: IUHJVV; Vic: Eumo.

— (2010a). «Les dones austriacistes i la Guerra de Successió». Pedralbes, 30, 245-266.

— (2010b). «La opinión sobre las mujeres austriacistas y el imaginario religioso en los sitios de 1706 y 1713-1714 en Barcelona». Cuadernos de Historia Moderna, XXXV, 15-34.

Albareda i Salvadó, J. (1988). «La revolta dels vigatans (1704-1705)». Ausa, XIII, 31-42.

— (1993). Els catalans i Felip V: De la conspiració a la revolta (1700-1705). Barcelona: Vicens Vives.

Alcoberro, A. (2002). L’exili austriacista (1713-1747). Barcelona: Fundació Noguera.

— (2007a). «Cantant les absoltes a Alberoni. Dos poemes clandestins de la resistència austriacista a Felip V (1719-1720)». A: Miralles, E.; Solervicens, J. (ed.). El (re)descobriment de l’edat moderna: Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: UB / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 233-252.

— (2007b). «“Monarquia moderada” i “llibertat de la pàtria”. Notes sobre el pensament polític de l’austriacisme castellà a l’exili». Pedralbes, 27, 173-196.

— (2007c). «Presència i ecos de l’exili austriacista hispànic a la tercera guerra turca: L’Epopeia panegírica de Vicent Díaz Sarralde (Nàpols, 1718)». Aguaits, 24-25, 73-96.

Alcoberro, A.; Campabadal, M. (ed.) (2014). Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714. Barcelona: Barcino.

Alcoberro, A.; Camprubí, X. (pr.); Campabadal, M. (ed.) (2009). Diario del sitio y defensa de Barcelona (1713-1714), València: Tres i Quatre.

Aldana Fernández, S. (1958). «Valencia y el Archiduque Carlos de Austria». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXIV, 24-58.

Alier, R. (1990). L’òpera a Barcelona: Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Amat, X. (2014). Elisabet Cristina de Brunsvic: La reina dels catalans a Mataró: Juliol de 1708. Mataró: Ajuntament de Mataró; Barcelona: Abadia de Montserrat.

Anguera, P. (2008). L’Onze de Setembre, història de la Diada (1886-1938). Barcelona: Centre d’Història Contemporània de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ayats, J. (2009). «Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII». Recerca Musicològica, XIX, 229-240.

Barceló Porcel, G. (2003). «El Carrasclet, història o llegenda». Estudis Prioratins, 3, 7-42.

Barniol i Boixader, F. (2007). Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713): Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió. Les Masies de Roda: Ajuntament de Les Masies de Roda.

Baró i Queralt, X. (2005). «La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709)» [tesi doctoral]. Dir. Fernando Sánchez Marcos. Departament d’Història Moderna de la UB.

— (2009). La toga, l’espasa i la mitra: Antologia de textos d’història i literatura catalanes del Barroc (1573-1709). Barcelona: Dux.

Batlle, J. B. (1924). Los goigs a Catalunya: Breus consideracions sobre son origen y sa influència en la poesia mística popular: Acompanyan aquesta obra cent facsímils reproduhits de goigs del segle XVII. Barcelona: L’Arxiu.

Bernardini, L. (2009). «Ferdinando Galli Bibiena alla corte di Barcellona e la scenografia per la Festa della Peschiera». Quaderns d’Itàlia, 14, 131-158.

Blasco, R. (1985). «La veu popular en la Guerra de Successió». La insolent sàtira antiga (assaig d’aproximació a la poesia valenciana de caire popular). Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva.

Bonastre, F. (2009). «L’òpera Il più bel nome d’Antonio Caldara i la recepció del darrer barroc a Catalunya». Recerca Musicològica, XIX, 77-102.

Bonaventura i Ivars, M. (2010). «L’emblemàtica commemorativa: Un gènere que abandona els llibres per incorporar-se a la bullícia de l’espai públic i de les celebracions». A: Miralles, E. (ed.). Del Cincents al Setcents: Tres-cents anys de literatura catalana moderna. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 401-437.

Borreguero Beltrán, C. (2003). «Imagen y propaganda de guerra en el conflicto sucesorio (1700-1713)». Manuscrits, 21, 95-132.

Bou, E. (2000). Diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62.

Bover, J. M. (1868). Biblioteca de escritores baleares. Palma: Imprenta de P. J. Gelabert.

Bravo, I. (1986). L’escenografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Broch, A. (ed.) (2008). Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Brossa, J. (2001). Antologia de poemes de revolta. A cura de Glòria Bordons. Barcelona: Edicions 62.

Brown, K. (1988). «Textos poètics inèdits del barroc català exhumats en biblioteques nord-americanes». A: Rasico, P. D.; Wittlin, C. J. (ed.). Actes del Cinquè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Tampa - St. Augustine, 1987). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 163-200.

— (1989a). «Los juegos olímpicos en Barcelona, 1702/1703: un episodio de la historiografía literaria y militar de Cataluña». Diálogos Hispánicos de Amsterdam, 8: III, 903-913.

— (1989b). «Encara més sobre Serra i Postius». A: Badia i Margarit, A. M.; Camprubí, M. de (ed.). Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tolosa de Llenguadoc 12-17 de setembre de 1988), II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 267-289.

— (1989-1990). «Antoni Peguera i Aimeric (1680/1681-1707): obres en català i en castellà». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLII, 29-80.

— (2008). Els Jocs Olímpics a Barcelona el 1703: Una lliçó per entendre la desfeta de l’Onze de Setembre del 1714. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona. Segons ha tingut l’amabilitat d’informar-me’n l’autor, la inèdita ponència que va presentar al XII Col·loqui de la North American Catalan Society, celebrat el 2007 a la Dalhousie University, va servir de base per a aquest estudi.

— (2011-2012 [2015]). «Nous versos d’Antoni de Peguera i Aimeric: el Poema armónico que se cantó, en aplauso de un natalicio». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LIII, 123-179.

Brown, K.; Martínez Alonso, J. M. (2014). «Textos manuscrits culturals de l’època moderna en llengua catalana existents en la col·lecció de la Hispanic Society of America». Catalan Review, XXVIII, 135-160.

Brown, K.; Melchor, V. de (1995). Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons. Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Burguny i Castelló, A. (1997). Teatre i poesia. A cura de Ramon Díaz i Villalonga. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Campabadal i Bertran, M. (2003-2004). El pensament i l’activitat literària del Setcents català, I-II. Barcelona: Universitat de Barcelona.

— (2006). La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: L’interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. Barcelona: RABLB / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2007). «Austriacisme i literatura a l’Acadèmia dels Desconfiats». A: Actes del Congrés l’Aposta Catalana a la Guerra de Successió (1705-1707): 3-5 novembre 2005. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Museu d’Història de Catalunya, 217-231.

— (2008). «De l’èpica catalana setcentista». A: Miralles, E.; Malé, J. (ed.). Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 39-74.

— (2009). Diario del sitio y defensa de Barcelona (1713-1714) (pròleg d’A. Alcoberro i X. Camprubí). València: Tres i Quatre.

Campmany i Guillot, J. (1999). «La Guerra de Successió a Gavà i Eramprunyà (1700-1720)». Materials del Baix Llobregat, 4, 88-100.

Camprubí i Pla, X. (2010). «Premsa i impremta a Barcelona (1652-1714): l’estamper Rafael Figueró». Pedralbes, 30, 325-331.

— (2013). «L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps». [tesi doctoral]. Dir. A. Alcoberro i Pericay. Departament de Geografia i Història de la UB.

Carrera Pujal, J. (1951). La Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Bosch, 1951.

Casademunt i Fiol, S. (2001). «La Capella Reial de Carles III a Barcelona. Nova documentació sobre la música a la ciutat durant la Guerra de Successió (1705-1713)». Revista Catalana de Musicologia, IV, 81-100.

Castellví, F. de (1997-2002). Narraciones históricas, I-IV. A cura de Josep M. Mundet i Gifre i Josep M. Alsina Roca. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo.

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. «Guia del Tricentenari» (2014), http://cdmae.cat/ca/s-xviii/1706-sitio-de-barcelona. Tots els enllaços s’han revisat el 12-2-2016. Aquesta pàgina web ja no es localitza.

Colomer i Preses, I. (1981). «Les mosques i sant Narcís». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25, 2, 535-542.

Comas i Pujol, A. (1981). Història de la literatura catalana, IV. 2a ed. [1a. ed. 1964]. Barcelona: Ariel.

— (1985). «La consciència històrico-política en els poetes catalans del segle XVIII». A: íd. Estudis de literatura catalana. (Segles XVI- XVIII). Barcelona: UB / Curial, 142-160. Publicat en Problemes de llengua i literatures catalanes: Actes del II Col·loqui Internacional sobre el Català: Amsterdam 1970, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976, 275-295.

Constans, L. G. (1947). «Las moscas de san Narciso (un documento inédito)». Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, II, 254-257.

Coroleu Lletget, A. (2006). «The siege of Barcelona of 1706 in three Latin texts». A: Verbeke, D.; Money, D.; Deneire, T. (ed.). Ramillies: A commemoration in prose and verse of the 300th anniversary of the battle of Ramillies, 1706. Cambridge: Bringfield’s Head Press, 91-98.

Coroleu Lletget, A.; Paredes Baulida, M. (2010). «Épica llatina i Guerra de Successió». A: Borrell Vidal, E.; Ferreres Pérez, L. (ed.). Artes ad hvmanitatem, II. Barcelona: SEEC, 245-336.

— (2014a). Barcelona atacada pels francesos. Martorell: Adesiara.

— (2014b). «Llatí i consciència política a la Catalunya setcentista». Caplletra, 57, 215-231.

Cortadellas, A. (1998). «Les Mosques de Girona: erudició i fantasia». Revista de Girona, 190, 44(500)-47(503).

Cortès, F. (2009). «Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII: intercanvis i adaptacions». Revista Musicológica, XIX, 185-197.

Cuesta García de Leonardo, M. J. (2009). «Felipe V y Carlos III en la Guerra de Sucesión: la construcción de sus imágenes desde las decoraciones efímeras». A: Congreso Internacional Imagen y Apariencia: Noviembre 19, 2008 - noviembre 21, 2008 http://congresos.um.es/imagenyapariencia/imagenyapariencia2008/paper/viewFile/1991/195

— (2011). «Emblemática militante: El uso del emblema en la decoración efímera para tiempos de guerra». Zafra Molina, R.; Azanza, J. J. (coord.). Emblemática trascendente: Hermenéutica de la imagen, iconología del texto, Pamplona: Universidad de Navarra, 251-261.

Duran, E. (dir.) (2011). Manuscrits catalans de l’Edat Moderna. http://mcem.iec.cat

Escartí, V. J. (1991). «Les “profecies” de fra Joan Escuder: Notes a l’edició de les versions dels segle XVI i XVIII». Almaig, VII, 74-80.

— (2007). El Diario (1700-1715) de Josep Vicent Ortí i Major. València: Fundació Bancaixa.

— (2013). «Carles Gassulla d’Ursino (1674-1745) i el Pensil celeste de flores: A propòsit d’un autor quasi desconegut». eHumanista: Journal of Iberian Studies. III, 143-229.

Escobedo, J. (1995). «Poesía catalana y pliegos de cordel». Anthropos, 166-167, 139-145.

— (1996). «La colección de “Folletos Bonsoms” de la Biblioteca de Catalunya». A: García de Enterría, M. C.; Ettinhausen, H.; Infantes, V.; Redondo, A. (ed.). Las relaciones de sucesos en España (1500-1750): Actas del Primer Coloquio Internacional (Alcalá de Henares, 8, 9 y 10 de junio de 1995). París: Publications de la Sorbonne; Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad, 103-109.

— (2009). «Documentació impresa en l’època de la Guerra de Successió». Recerca Musicològica, XIX, 45-75.

Escobedo, J. (ed.); Rossell, A. (dir.) (2013). Cançons i romanços populars catalans de la Guerra de Successió (s. XVIII) [CD]. La Garriga: Albert Moraleda.

Escofet, P. (1923-1927[1932]). «Cuatro piezas de poesía política en títulos de comedias, existentes en la Biblioteca de Cataluña». Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, VII, 155-212.

Erill i Pinyot, G. (2014). «El clergat a Catalunya durant la Guerra de Successió». Arraona, 34, 116-147.

Étienvre, J. P. (1981-1982). «Campaña de Marte y mesa de la Fortuna (La guerra de Sucesión de España a través de un juego de rentoy)». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 38, 225-269.

— (1990). Márgenes literarios del juego: Una poética del naipe: Siglos XVI- XVIII. Londres: Tamesis Books.

Eura, A. (2002). Obra poètica i altres textos. A cura de P. Valsalobre; pr. d’A. Rossich. Barcelona: Fundació Pere Coromines.

Feliu de la Peña y Farell, N. (1709). Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos y famosos hechos de la nación catalana, I-III. Barcelona: Juan Pablo Martí.

Feliu i Torrent, F. (2011). «La llengua literària». A: Garcia Espuche, A. (coord.). Llengua i literatura: Barcelona 1700. Barcelona: Barcino / Ajuntament de Barcelona, 207-243.

Fernández, R. (2012). «Absolutismo borbónico y teatro en la España del setecientos». El teatro en la España del siglo XVIII: Homenaje a Josep Maria Sala Valldaura. Lleida: UdG, 45-57.

Foguet, F. (2015). «Nòtul·les sobre “Comedia famosa del sitio de Barcelona y fuga del duque de Anjou”, de Josep Ribes (1706)» http://ddd.uab.cat/record/130654

Fontcuberta i Famadas, J. (2005). Molière a Catalunya: La recepció del dramaturg al primer terç del segle XX. Pròleg d’E. Gallén. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Fradera, J. M. (1993). Passat i identitat: la Guerra de Successió en la política i la literatura del segle XIX. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Furió Vayà, J. M. (2001). «Els poemes valencians de Josep Vicent Ortí: Estudi i edició». Caplletra, 31, 115-150.

Gabancho, P. (2014). Les dones del 1714. Barcelona: Columna.

Galindo Blasco, E. (1994). «El penúltimo homenaje a la Casa de Austria en Barcelona: Los emblemas en las exequias del emperador José I». A: Sebastián López, S. (ed.). Actas del I Simposio Internacional de Emlemática: Teruel, 1 y 2 de octubre de 1991. Terol: Instituto de Estudios Turolenses.

Galindo López, E.; Medarde Sagrera, M. ([2014]). «Joan de Gualbes i Gaudí: Bellesguard i els Desconfiats de la Guerra de Successió». http://bellesguardgaudi.com/sites/default/files/archivos/Joan_de_Gualbes_i_Gaudi.pdf

García Cárcel, R. (ed.) (2002). De los elogios de Felipe V. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

Garcia Espuche, A. (coord.) (2009a). Dansa i música: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

— (2009b). Jocs, triquets i jugadors: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

— (2014). Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714. Barcelona: Empúries.

Garcia Quera, O. (2013). Barcelona 1706-1714: Dietari d’un adroguer. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Garcías Estelrich, D. (1998). Teatro y sociedad en la Mallorca del siglo XVIII. Palma: Lleonard Muntaner.

— (2003). Coronación de Nuestro Católico Monarca Carlos Tercero. A: Mas i Vives, J. (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears, I. Palma: Lleonard Muntaner; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 201.

— (2005). Historia del teatro en Mallorca: Del Barroco al Romanticismo (1600-1834). Palma: Lleonard Muntaner.

Gifre, P. (2012). «Les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la guerra». A: García Espuche, A. (coord.). Política, economia i guerra: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 246-255.

— (2013). «La guerra dels papers». A: Alcoberro, A. (coord.) (2013). 1714: La Guerra de Successió. 2a ed. [es va editar el 2006 per la mateixa editorial amb el títol de Catalunya durant la Guerra de Successió], II. Barcelona: Ara Llibres, 52-59.

Gilard, C. (2000). «Le roi et l’intrus: Héroïsme et propagande politique dans le cordel narratif de la Guerre de Succession: 1700-1714» [tesi doctoral]. Dir. M. Torrione. Departament d’Études Hispaniques de l’Université de Toulouse - Le Mirail.

— (2005). «Santos y héroes en la propaganda borbónica de la coronación de Felipe V a la Guerra de Sucesión». A: Vitse, M. (ed.). Homenaje a Henri Guerreiro: La hagiografía entre historia y literatura en la España de la Edad Media y del Siglo de Oro. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 653-667.

Girbal, E. C. (1887). «Otro poeta catalán desconocido (Lo Rector de Garriguella)». Revista de Gerona, [10]-11, 289-293 i 340-350.

González Toran, X. (2013). «BCN 1713. Literatura». Time Out Barcelona, 282, 18.

Grilli, G. (1985). «Poesia artificiosa e metametrica nella letteratura catalana». Annali del Istituto Universitario Orientale: Sezione Romanza, 27, 293-355.

Ibáñez Jofre, X. (1982). «Els romanços i els plecs austriacistes en la Guerra de Successió» [tesi de llicenciatura]. Dir. Pere Molas i Ribalta. Facultat de Geografia i Història de la UB.

— (1983). «Els romanços i els plecs austriacistes en la Guerra de Successió». Pedralbes, 3, 315-320.

Iglésies, J. (1954). «Preliminars». A: Vilà, C. Amor al Rey y a la pàtria, vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet, en Reus: 1713-1749. Reus: Asociación de Estudios Reusenses.

León Sanz, V. (2007a). «“Abandono de patria y hacienda”. El exilio austriacista valenciano». Revista de Historia Moderna, 25, 235-255.

— (2007b). «Un exili oblidat: els valencians austriacistes». A: Cervera Torrejón, J. L.; Gavara Prior, J.; Mira González, E. La batalla d’Almansa, 1707: III centenari. València: Generalitat Valenciana, 201-219 i, en versió anglesa, 359-369.

Lolo Herranz, B. (2009). «El teatro con música en la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión, entre 1703-1707». Recerca Musicològica, XIX, 159-184.

López Alemany, I.; Varey, J. E. (2006). El teatro palaciego en Madrid: 1707-1724. Estudio y documentos. Woodbridge: Tamesis.

López Poza, S. (ed.) (1994). Literatura emblemática hispánica: Actas del I Simposio Internacional. La Corunya: Universidade da Coruña.

Llombart, C. (1879). Los fills de la morta-viva: Apunts bio-bibliogràfichs pera la historia del renaixement lliterari llemosí. València: Emili Pasqual.

Lluch, E. (ed.) (2005). Escrits polítics del segle XVIII: Tom III: Via fora als adormits. Barcelona: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives; Vic: Eumo.

Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní (1975). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Martí, J. (2014). «Els goigs, un gènere de resistència». 440 Clàssica & Jazz, 17, 42-43.

Martí Mestre, J. (2013). «Poemes burlescos, satírics, laudatoris i de disbarats en un manuscrit valencià del segle XVIII». eHumanista: Journal of Iberian Studies. III, 230-257.

Martí i Pol, M. (1989). Obra poètica, I: 1948-1971. Barcelona: Edicions 62.

Massanés, C.; Serra, E. (2014). «Les dones del 1714». Sàpiens, 138, 58-59.

Massip, F. (2012). «El teatre català entre la Il·lustració i el Romanticisme». A: Salord, J. (coord.). Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 11-30.

Merchán, J. C. (2006). La obra literaria de Carlos de la Rica. León: Universidad de León.

Mínguez, V. (1997). Emblemática y cultura simbólica en la Valencia barroca: jeroglíficos, enigmas, divisas y laberintos. València: Alfons el Magnànim.

Miquel, F. A. (1961). «Un profesor eximio de Santes Creus en el siglo XVII: Fray Pablo Miracle». Santes Creus: Boletín del Archivo Bibliográfico, II, 13, 121-130.

Miralpeix i Vilamala, F. (2014). Antoni Viladomat i Manalt: 1678-1755: Vida i obra. Girona: Museu d’Art de Girona.

Molas Ribalta, P. (1988). «Sàtira política a València el 1735». Homenatge al Doctor Sebastià García Martínez, II. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana / UV, 313-326.

Montagut, M. R. (2004). «Música y fiesta barroca: celebraciones en Tortosa en honor de Felipe V (1701)». Anuario Musical, 59, 85-114.

Mora, R. (2012). «Els document impresos sobre la batalla d’Almansa, una mostra de propaganda historiogràfica en el context de la Guerra de Successió». A: Escartí, Vicent J.; Estrela, E. Josep Marco i la Guerra de Successió: Actes de les VII Jornades d’Estudi: Algemesí, 2-4 de maig de 2007. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí, 137-191.

Morales y Marín, J. L. (2000). «La escenografía durante el reinado de Felipe V». A: Torrione, Margarita (ed.) España festejante: El siglo XVIII. Málaga: Diputación, 287-293.

Nash, M. (2000). Gènere, identitat urbana i participació ciutadana. Barcelona: Institut de Cultura.

Núñez Luque, M. T. (1988). «La prensa periódica de Barcelona en el siglo XVIII: Prensa erudita, gacetas y pronósticos». Manuscrits, 7, 241-261.

[Oliver, J.] Quart, P. (1999). Obra poètica. A cura d’Helena Mesalles. Barcelona: Proa. 11 Setembre 1714 (2005-2014). «Literatura i premsa». http://www.11setembre1714.org/Literatura4.html

Padrosa Gorgot, I. (coord.) (s. a.). Bibliografia interdisciplinària de l’Empordà. http://www.roger.es/bibliografia/detall.php?pagina=9490&pagLlista=633

Palmada, G.; Vila, P. (2013). «La festa austriacista de Banyoles de l’any 1710». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LIV, 429-452.

Pascual Ramos, E. (2009-2010). «Recreació literària d’un episodi de la guerra de Successió a Mallorca: la forja d’un heroi». Estudis Baleàrics, 96-97, 193-206.

Pérez Aparicio, C. (2008). Canvi dinàstic i Guerra de Successió: La fi del Regne de València. València: 3 i 4.

— (2012). «Catalunya i València durant la Guerra de Successió. “La comuna empresa de la llibertat”». Manuscrits, 30, 77-97.

Pérez Picazo, M. T. (1966). La publicística catalana en la Guerra de Sucesión, I-II. Madrid: CSIC.

Pérez Samper, M. À. (1989). «Les festes reials a la Catalunya del Barroc». A: Rossich, A.; Rafanell, A. (ed.). El barroc català: Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 345-377.

— (2000). «Felipe V en Barcelona: un futuro sin futuro». Cuadernos Dieciochistas, 1, 57-106.

Pérez Treviño, O. (2014). «L’arribada del món de l’òpera a Catalunya». 440 Clàssica & Jazz, 17, 29-35.

Pladevall i Font, A. (1996). Francesc Macià i Ambert, «Bac de Roda», heroi de la Guerra de Successió. Barcelona: Rafael Dalmau.

Porta i Bergadà, A. (1984). La victòria catalana de 1705. Barcelona: Pòrtic.

Pujol, E. (ed.) (2014). Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió. Barcelona: IEC.

Pujol, J. (2014). «“Venid mortales”. Músiques gironines de la Guerra de Successió». A: Pujadó, J. (coord.). «300 anys després. La Guerra de Successió». Revista de Girona, 286, 72-76.

Querol, E. (2001). «“La consolidació corporal i temporal del poble”: Pervivència del teatre a la ciutat de Tortosa en els segles XVI-XVIII». A: Rossich, A. (coord.). El teatre català dels orígens al segle XVIII. Kassel: Reichenberger, 293-311.

— (2011). «Poetes i militars al Maestrat i els Ports a la Guerra de Successió». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 87, 489-504.

Revilla, F. (1983). «Las adventencias políticas de Barcelona a Felipe V en las decoraciones efímeras de su entrada triunfal». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 49, 397-408.

Ribera i Bergós, J. (1985). «L’escenografia a Barcelona del 1700 al 1724» [tesi de llicenciatura]. Dir. Santiago Alcolea i Gil. Departament d’Història de l’Art de la UB.

— (1987). «Ferdinando Galli Bibiena a la cort barcelonina de l’arxiduc Carles». Serra d’Or, 336, 61(733)-65(737).

Rica, C. de la (1993). Poesia (1959-1989). Barcelona: Anthropos.

Riera Fortiana, E. (1989). «Les festes celebrades a Catalunya durant el viatge i el casament de Felip V (1701-1702)». A: Rossich, A.; Rafanell, A. (ed.). El barroc català, 395-410.

— (1993). «Les institucions catalanes i Felip V durant la seva estada a Catalunya (1701-1702)». Pedralbes, 13: 2, 487-494.

Riera [Viader], S. (2013). Onze setembre: Història de la commemoració de la Diada a Barcelona. Barcelona: Efadós.

Roca i Ricart, R. (2012). «La Guerra de Successió i la Renaixença valenciana». A: Escartí, V.; Estrela, J. E. (ed.). Josep Marco i la Guerra de Successió: Actes de les VII Jornades d’Estudi: Algemesí, 2-4 de maig de 2007. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí, 237-264.

Rodríguez de la Flor, Fernando (1987). «Emblemática política en torno al rey Felipe V». Salamanca: Revista Provincial de Estudios, 24-25, 39-64.

Rodríguez-Sánchez de León, M. J. (2000). «La Guerra de Sucesión Española en los pliegos poéticos de la Biblioteca Universitaria de Salamanca». Cuadernos Diciochistas, 1, 185-208.

Roig, J. M. (2014). «L’Onze de Setembre com a símbol nacional. De la memòria inmediata als nostres dies». A: Alcoberro, A. (dir.). Catalunya 1714-2014: La pervivencia de la nació. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Ara Llibres, 358-399.

Ros, F. (1965). Antología poética de la lengua catalana (puesta en versos castellanos). Madrid: Editora Nacional.

Rossich, A. (1983). «La codolada, una forma mètrica catalana». Jorba, Manuel (ed.). Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setanta aniversari. Barcelona: Curial, 473-488.

— (1999). «La cultura literària gironina a l’època de Baldiri Reixach». Revista de Girona, 192, 51-54.

— (2001). «La mort de Francesc Fontanella: a propòsit d’una falsa atribució». Revue des Études Catalanes, 4, 87-100.

— (2010). «La fortuna literària i crítica de Francesc Vicenç Garcia». A: Miralles, E. (ed.). Del Cincents al Setcents: Tres-cents anys de literatura catalana moderna. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la

Rossich, A.; Cornellà, J. (2014). El plurilingüisme en la literatura catalana: Retòrica, versemblança, diglòssia. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la.

Rossich, A.; Valsalobre, P. (2006). Poesia catalana del barroc: Antologia. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la.

Roviró i Alemany, X.; Aiats i abeyà, J.; Girbau i Tàpies, V.; Roviró i Alemany, I. (2004). Història i memòria: Cançons populars de la història de Catalunya. Sant Vicenç de Castellet: Farell.

Rubió i Balaguer, J. (1985-1986). Història de la literatura catalana, III. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Traducció de la seva aportació a Díaz-Plaja, G. (dir.) (1956-1958). Historia general de las literaturas hispánicas, IV/1 i V. Barcelona: Vergara.

Ruiz i Calonja, J. (1954). Història de la literatura catalana. Barcelona: Teide.

Sala Valldaura, J. M. (2007). Teatre burlesc català del segle XVIII. Barcelona: Barcino, 2007.

Sánchez Piñol, A. (2012). Victus: Barcelona 1714. Barcelona: La Campana.

Sanchis Guarner, M. (1985). La llengua dels valencians. 10a ed. [1a. ed. 1933]. València: 3 i 4.

— (2001) Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. [1a. ed. 1963]. València: Universitat de València.

Sansano, G. (ed.) (2001). «El Col·loqui per a la festa de Nostra Senyora de la Esperanza en lo any 1730..., un exemple de contrafactum: Estudi i edició». A: Rossich, Albert (coord.). El teatre català dels orígens al segle XVIII, 371-389.

Serra, E. (1984). «Els Gualbes ciutadans de Barcelona: de la fallida bancària del segle XV a l’enllaç nobiliari del segle XVII». Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Departament d’Història Moderna de la UB, 479-494.

Serrà Campins, A. (1987). El teatre burlesc mallorquí, 1701-1850. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Simó, C. (1981). «Notes sobre l’Arte de poesía castellana, de Tomàs Barceló». Affar, 1 (1981), 129-133.

Simó, G. (1979). «Pronòstics mallorquins del segle XVIII». Randa, 8, 49-124.

Simon i Tarrés, A. (2013). «La Guerra de la Successió en la Renaixença: La recuperació de la memòria històrica». A: Alcoberro, A. (dir.). La Guerra de Successió dia a dia: 1760-1900. Barcelona: Sàpiens, VI, 58-75, i Alcoberro, A. (coord.). 1714: La Guerra de Successió. 2a ed., III, 168-183.

Soberanas, A. J. (1973). «Apunts per a una biografia de Josep Romaguera». A: In memoriam Carles Riba (1959-1969). Barcelona: UB / Ariel, 447-456.

Socias, I. (2013). «Els Galli Bibiena a Barcelona». A: Alcoberro, A. (coord.) (2013). 1714: La Guerra de Successió, I. 2a ed. Barcelona: Ara Llibres, 232-233.

Sommer-Mathis, A. (2007). «Música y teatro en las cortes de Madrid, Barcelona y Viena durante el conflicto dinástico Habsburgo-Borbon. Pretensiones políticas y teatro cortesano». A: Álvarez-Ossorio, A.; García García, B. J.; León, V. (ed.). La pérdida de Europa: La guerra de Sucesión por la Monarquía de España. Madrid: Fundación Carlos de Amberes, 181-198.

Sunyer, M. (2001). «La Guerra de Successió a la poesia catalana romàntica». Símbols i mites a l’Espanya contemporània. Reus: Centre de Lectura, 163-189.

— (2006). Els mites nacionals catalans. Vic: Eumo, 2006.

— (2014a). «Textos» de «El 1714 a la literatura catalana dels segles XIX i XX». A: Literatura i història: IX Jornada sobre Literatura i Ensenyament. Lleida: Càtedra Màrius Torres http://www.catedramariustorres.udl.cat/activitats/jornades/jorn_12t1.pdf

— (2014b). «La Guerra de Successió en la literatura catalana». Revista de Catalunya, 287, 74-84.

Suréda, F. (2002). «Los entretelones del poder en el teatro de Valencia durante la Guerra de Sucesión (1705-1707)». A: Meyran, D.; Ortiz, A.; Suréda, F. Théâtre et pouvoir: Actes du IVe colloque international sur les théâtre hispanique, hipano-américain et mexicain en France: 8, 9 et 10 octobre 1998, Université de Perpignan. Perpinyà: CRILAUP / Presses Universitaires de Perpignan, 29-33.

— (2004). Le Théâtre dans la société valencienne du XVIIIe siècle. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan.

Tagell, F. (1971). Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV (1740). A cura de Joan Mascaró. Barcelona: UB.

Tegell, F. (1989). Poema anafòric. A cura de Kenneth Brown. Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Torras i Ribé, J. M. (2000). «La rereguarda catalana entre la darrera ofensiva aliada i el capgirament internacional (1710-1712)». Manuscrits, 18, 63-91.

— (2007). La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). 2a ed. Barcelona: Rafael Dalmau.

Torrent, A. M. ([1967]). «Lo Desengany: Francesc Fontanella» [tesi de Llicenciatura]. Dir. A. Comas. Barcelona: [Facultat de Filosofia i Lletres de la UB].

— (1968). «Pròleg». A: Fontanella, F. Lo desengany. Barcelona: Edicions 62, 5-12.

Torrente, A. (2007). «Villancios de reyes: Propaganda sacromusical en Cataluña ante la sucesión a la Corona española (1700-1702)». A: Álvarez-Ossorio, Antonio; García García, Bernardo J.; León, Virginia (ed). La pérdida de Europa: La guerra de Sucesión por la Monarquía de España. Madrid: Fundación Carlos de Amberes, 199-246.

Valsalobre, P. (2001-2002). «Agustí Eura i les muses catalanes a l’Acadèmia de Barcelona». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLVIII, 161-212.

— (2003) «El senyor de les mosques: Aspectes de l’evolució de la llegenda de les mosques de sant Narcís fins al segle XVII i relació amb el “patriotisme sacre” a la Catalunya moderna». Revista de Catalunya, 189, 67-100.

— (2004). «Mosques, sants i política a la Catalunya moderna: L’episodi del setge de 1653». Revista de Girona, 226, 63 (643) – 70 (650).

— (2015). «En els marges de la poesia fontanellana: els textos d’atribució dubtosa o falsa (una aproximació)», Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 4, 132-166.

Valsalobre, P.; Gratacós, J. (2001). Agustí Eura, O.S.A. (1684-1763), escritor y obispo: Un clásico de la poesía catalana de la Edad Moderna. Madrid: Revista Agustiniana.

Vela, N. (2014a). «Els goigs de la guerra de Successió». Catalunya Cristiana, XXXV, 1795, 26.

— (2014b). Goigs de guerra i resistència [estudi i edició facsímil]. Barcelona: Amics dels Goigs.

Vila, P. (1992). «Dues mostres del teatre representat a Maó durant la dominació francesa». Revista de Menorca, LXXXIII, 1, 59-80.

Villalonga, A. M. (2009). «L’entremès Lo batlle i cort del borboll: Un testimoni inèdit del teatre català del segle XVIII». Els Marges, 88, 39-55.

Zabala, A. (1966). «Representaciones teatrales en Valencia durante los años 1705, 1706 y 1707». Anales del Centro de Cultura Valenciana, II, 159-202.

Zapata Fernández de la Hoz, T. (2000). «Alegorías, historias, fábulas y símbolos en los jeroglíficos de la entrada de Felipe V en la corte: Pervivencia de la iconografía de los Austrias». A: Torrione, M. (ed.). España festejante: El siglo XVIII. Málaga: Diputación, 405-422.

Copyright (c) 2016 F. Xavier Vall i Solaz
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons