Els «Secrets d’agricultura» (1617) de Miquel Agustí en el context dels llibres agronòmics europeus

Xavier Luna-Batlle

Resum

El llibre de Miquel Agustí, Secrets d’agricultura (1617), s’analitza contrastant-lo amb els textos agronòmics europeus anteriors i coetanis per tal de veure’n les fonts i el context ideològic i textual. Es mostren alguns resultats de l’acarament amb una de les fonts principals, el llibre francès La Maison rustique de Charles Estienne i Jean Liébault, i s’observa com Agustí en treu bona part del contingut i de la redacció. Es constata que en l’obra d’Agustí no hi ha la influència ni de l’obra agronòmica de l’espanyol Alonso de Herrera ni la del text més avançat de l’inici del s. XVII, el Théâtre d’Agriculture d’Olivier de Serres. De la font principal provenen alguns gal· licismes, dins d’una obra que conté també interessants mots genuïns, ben útils per a la història de la llengua i en particular dels parlars catalans del nord-est.

Paraules clau

Miquel Agustí; segles XVI i XVII; agricultura; textos agronòmics europeus; traducció; llengua catalana; gal·licismes; dialectalismes

Text complet:

PDF

Referències

Agustí, M. (1617). Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril. Dues edicions facsímils: Barcelona: Altafulla, 1988, amb estudis preliminars de L. Argemí, J. Garriga, M. Prats, A. Rossich i A.-J. Soberanas; Vilafranca del Penedès: Andana, 2007, amb pròleg d’Emili Giralt i introducció de Xavier Luna-Batlle.

ALDC = Veny, J.; Pons, L. (2010). Atles lingüístic del domini català, vol. 5: 10. Indústries relacionades amb l’agricultura, 11. Els vegetals. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

ALPO = Guiter, E. (1966). Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales. París: Centre National de la Recherche Scientifique.

Argemí, L. (1985). «Agronomía y revolución agraria en España (1750-1820)». A: Lluch, E.; Argemí, L. Agronomía y fisiocracia en España (1750-1820). València: Institución Alfonso el Magnánimo, 1-43.

Baranda, C. (1989). «Ciencia y humanismo: la Obra de agricultura de Gabriel Alonso de Herrera (1513). Criticón, 46, 95-108.

Barri, M. (1999). Aportació a l’estudi dels gal·licismes del català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Cifuentes, L. (2001). La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

DCVB = Alcover, A. M.; de Borja Moll, F. (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear (2a ed. 1975-1977).

DECat = Coromines, J. (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial /La Caixa. Estienne, Ch. (1564). L’Agriculture et Maison rustique. París: Jacques Dupuy. https://archive.org/details/lagricultureetma00esti

Estienne, Ch.; Liébault, J. (1597). L’Agriculture et Maison rustique. Ginebra: Gabriel Cartier. http://www.e-rara.ch/doi/10.3931/e-rara-6831

Gilabert, F. (1626). Agricultura práctica con la qual puede uno llegar a ser perfecto agricultor en lo mas necessario para la vida humana en qualquier tierra que estuviere. Barcelona: Sebastián de Comellas.

Giralt, E. (2002). «Les fonts del Llibre dels secrets de agricultura de fra Miquel Agustí (1617)». A: Negro Acedo, L. (ed.). Mélanges offerts à Charles Leselbaum. París: Éditions Hispaniques, 327-339.

— (2008). «El conreu de la vinya». A: Giralt, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans: III Edat Moderna, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Goudin, H. (2001). Olivier de Serres, science, expérience, diligence en agriculture au temps de Henri IV. Arles: Actes Sud.

Herrera, A. de [1513]. Agricultura general, edición crítica de Eloy Terrón. Madrid: Ministerio de Agricultura, 1996.

Inglada, J. R. (2002). Els masos de l’Armentera. Figueres: Gràfiques Canigó.

Lieutaghi, P. (2001). «Le grand ménage des savoirs paysans». A: Olivier de Serres. Le Théâtre d’agriculture et mesnage des champs. Arles: Actes Sud, 7-54.

Luna-Batlle, X. (2004). «Variació històrica i dialectal dins Els secrets d’agricultura (1617) de Miquel Agustí». Estudis de llengua i literatura catalanes XLIX, «Miscel·lània Joan Veny» 5, 37-51.

— (2011). Edició de Libre de plantar vinyes e arbres... Tractat d’agricultura del s. XV. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2013). «El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril (1617) de Miquel Agustí: un llibre no del tot obert». Manuscrits, 31, 65-87.

Martí Escayol, M. A. (2012 [2008]) «El manuscrit Esp. 291 i el manuscrit BC 754 com a fonts del Llibre dels secrets de agricultura de Miquel Agustí». A: Martí Escayol, M. A. (ed.). De Re Rustica. Vilafranca del Penedès: Edicions i propostes culturals Andana, 39-55.

Mizauld, A. (1578). Le jardinage. Ginebra: Jean Lertout.

Monturiol, J.; Domínguez, E. (2001). El parlar de la Garrotxa. Olot: Ràdio Olot.

Núñez, L. P. (2007-2008). «Ediciones e historia textual del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LI, 199-223.

Saltini, A. (1979). Storia delle scienze agrarie. Bolonya: Edagricole.

Serres, O. de (2001 [1600]). Le Théâtre d’agriculture et mesnage des champs. Arles: Actes Sud (d’acord amb la de 1804-1805)

Veny, J. (1979 [1962]). «Sobre els castellanismes del rossellonès». A: Veny, J. Estudis de geolingüística catalana. Barcelona: Edicions 62.

— (2001 [1988]). Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62.

Copyright (c) 2016 Xavier Luna-Batlle
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons