La formació d’una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX)

Llorenç Ferrer i Alòs

Resum

El treball és l’estudi de la formació d’una estructura de la propietat des de l’edat mitjana fins al segle XIX. S’analitza la concentració de la terra en mans d’institucions eclesiàstiques, la utilització de la precària primer i de l’emfiteusi després, que originà una divisió entre domini directe i domini útil, la crisi del segle XIV, l’aparició dels masos, el procés de concentració a través del sistema hereditari i de les vies d’endeutament, el procés de fragmentació provocat pels deutes i l’aparició de la rabassa que va permetre resoldre el problema del bloqueig de la terra. L’anàlisi es fa a partir de l’estudi intensiu de parròquies ubicades a la comarca del Bages, a l’interior de Catalunya.

Paraules clau

propietat de la terra; emfiteusi; mas; endeutament; sistema hereditari; rabassa morta; mercat de la terra

Text complet:

PDF

Referències

Barrera, A. (1990). Casa, herencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza Editorial.

Benet Clarà, A. (1976). «Les quadres de Sant Pere i Sant Martí de Serraïma de Sallent». Ausa, 1-7.

— (1988). «Sallent». A: D. A. Història del Bages. Manresa: Parcir, 221-284.

Benet Clarà, A.; Ferrer Alòs, L. (1990). Artés. Societat i economia d’un poble de la Catalunya Central. Artés: Ajuntament d’Artés.

Benito, P. (2003). Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI-XIII). Barcelona: CSIC/Institució Milà i Fontanals.

Bolòs Masclans, J. (1998). «Els masos a l’edat mitjana. Història i arqueologia». Quaderns. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 19, 95-111.

Bolòs Masclans, J.; Busqueta, J. J. (1997). Territori i societat a l’Edat Mitjana. Lleida: Universitat de Lleida.

Bonnasie, P. (1981). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62.

Borrell Macià, A. (1948). Los censos enfitéuticos en Cataluña. Barcelona: Bosch.

Bosch, M.; Congost, R.; Santaló, J. (1995). «Vessana a vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (s. XVIII-XIX)». Estudis d’Història Agrària, 11, 11-36.

Bou Palmés, X. (1988). «El monestir de Sant Cugat en el segle X». Estudis Santcugatencs, 5.

Brocà de Amell, G. M. (1987). Historia del derecho de Cataluña especialmente del civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el código civil de España y la jurisprudencia. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Canyameres, E. (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l’agricultura a Santa Perpètua de la Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Santa Perpètua de Mogoda: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Colomé Ferrer, J. (1990). «Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle XIX: el contracte de rabassa morta i l’expansió vitivinícola». Estudis d’Història Agrària, 8, 123-144.

Congost Colomer, R. et al. (1999). «L’evolució del contracte de masoveria (Girona, s. XV-XVIII)». A: Congost, R.; To, L. Homes, masos, història. La Catalunya del Nordest (segles IX-XX). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 269-298.

Congost, R. (1988). Els propietaris i els altres. Anàlisi d’unes relacions d’explotació. La Regió de Girona (1768-1862). Universitat Autònoma de Barcelona.

D. A. (1998). El mas medieval a Catalunya. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Del Pozo, P. (1993). La venda a carta de gracia en el dret civil a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia.

Donat, L. et al. (2001). «Usos i abusos del concepte de mas: el cas de la regió de Girona (segles XIII-XIV)». A: Ferrer Mallol, M. T.; Mutge Vives, J.; Riu Riu, M. El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC, 125-158.

Farías Zurita, V. (2001). «El “mas” en los dominios reales de Terrassa según una encuesta real de los años 1311-1314». A: Ferrer Mallol, M. T.; Mutge Vives, J.; Riu Riu, M. El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC, 159-188.

— (2009). El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). València: Publicacions de la Universitat de València.

Fatjó Gómez, P. (1999). «Organización y gestión de una hacienda eclesiástica en la Catalunya del xvii: la catedral de Barcelona». Revista de Historia Económica, XVII, 1, 89-118.

Ferrer Alòs, L. (1983). «Censals, vendes a carta de gràcia i endeutament pagès al Bages (s. XVIII)». Estudis d’Història Agrària, 4, 101-128.

— (1986). «L’església com a institució de crèdit: les quotidianes distribucions de la Seu de Manresa». Recerques, 18, 7-46.

— (1987). Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (s. XVIII-XIX). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (1998). La vinya al Bages. Mil anys d’elaboració de vi. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

— (2005). «When there was no male heir. The transfer or wealth in Catalonia trough women in Catalonia (the pubilla)». Continuity and Change, 20, 1, 27-52.

— (2007). Hereus, pubilles i cabalers. El sistema d’hereu a Catalunya. Catarroja: Afers.

— (2009). «Achieving Well-Being in Spain through the Single Heir System (18th-19th Centuries)». A: Duraes, M. et al. The Transmission of Well-Being. Gendered Marriage Strategies and Inheritance Systems in Europe (17th-20th Centuries). Nova York: Peter Lang, 259-290.

— (2010). La història de Navarcles. De quan era un mar fa milions d’anys a l’actualitat. Navarcles: Societat Coral Harmonia.

— (2013). «Plantar a mitges. L’expansió de la vinya i els orígens de la rabassa morta a la Catalunya Central en el segle XVII». Recerques, 67, 33-60.

— (en premsa). Sant Benet de Bages. Entendre un monestir. Navarcles.

Ferrer Alòs, L.; Plans Maestra, J. (2008). Sant Jaume d’Olzinelles i el Pont de Cabrianes. Una ullada a la seva història. Sant Fruitós de Bages: Ajuntament de Sant Fruitós.

— (2010). De la Valldelshorts i Montpeità al poble de Torroella de Baix. Sant Fruitós de Bages: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

García Sanz, A. (1961). «El censal». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII, 281-310.

Gifre, P. (1990). «Una aportació a la prehistòria dels hisendats gironins: la família i el patrimoni Puig (segles XVII i XVIII)». Estudis sobre el Baix Empordà, IX, 187-212.

— (2003). «La consolidació d’un grup pagès: els senyors útils i propietaris de masos (1486-1730)». Pedralbes, 23, 513-536.

Gifre, P.; Lluch, R. (2001). «Continuïtats del mas català abans i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (segles XV-XVI)». A: Ferrer Mallol, M. T.; Mutge Vives, J.; Riu Riu, M. El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC, 593-610.

Lluch, R. (2003). «1457: supressió dels mals usos». Estudis d’Història Agrària, 16, 131-146.

— (2005). Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.

Mallorquí, E. (1998). «El mas com a unitat d’explotació agrària. Repàs dels seus orígens». A: To, L.; Moner, J.; Noguer, B. El mas medieval a Catalunya. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 45-64.

Maspons Anglasell, J. (1962). «El contracte de masoveria». A: D. A. Miscel·lània Borrell i Soler. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 249-260.

Montagut, T. de (1986). «La Sentència arbitral de Guadalupe de 1486». L’Avenç, 93, 54-60.

Moreno Claverías, B. (1995). La contractació agrària a l’Alt Penedès Durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona: Fundació Noguera.

Peset, M.; Graullera, V. (1986). «Els censals i la propietat de la terra al segle XVIII valencià». Recerques, 18, 107-140.

Plans Maestra, J. (2012). Història de les masies, les famílies i el territori de l’antiga parròquia de Sant Iscle de Bages (segles X-XX). Sant Fruitós de Bages: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

Puigferrat Oliva, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la Pesta Negra de 1348. Mortaldats, fams i altres tribulacions d’una parròquia osonenca. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

Querol, J. (2001). «La vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta (1750-1800)». A: Arnabat Mata, R. (ed.) Els moviments socials al Penedès. Actes del II Seminari d’Història del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 151-174.

Saguer, E. (coord.) (2011). Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

— (1999). «Masos i masoveries en el primer terç del segle XX: crisi i transformació». A: D. A. Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 451-482.

Salrach, J. M. (2004). «Època prefeudal (segles VIII-X) i canvi feudal (segles XI-XII)». A: D. A. Història Agrària dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 15-44.

Salvadó Montoriol, J. (2003). Història medieval d’un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Sanmartí, C. (1995). La pagesia benestant al Bages. El mas Sanmartí. Manresa: Fundació Caixa de Manresa.

Serra, E. (1988). «Notes sobre els orígens i l’evolució de l’emfiteusi a Catalunya». Estudis d’Història Agrària, 7, 127-138.

Solà, F. (1920). Història de Sallent. Vic: Imp. de Llucià Anglada

Tello, E. (1986a). «La utilització del censal a la Segarra del set-cents: crèdit rural i explotació usurària». Recerques, 18, 47-72.

— (1986b). «Propietat agrària i percepció de rendes. El paper de l’endeutament en la distribució social de les terres». Estudis d’Història Agrària, 6, 57-100.

— (1994). «El papel del crédito rural en la agricultura del Antiguo Régimen: desarrollo y crisis de las modalidades crediticias (1600-1850)». Noticiario de Historia Agraria, 7, 9-38.

— (2004). «La fi del censal: reducció de l’interès o vaga de pensions? (1750-1861». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XV, 125-156.

Terradas, I. (1987). El Cavaller de Vidrà. De l’ordre i el desordre conservadors a la muntanya catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

To, L. (1997). Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (1993). «Le mas catalan du XII s.: genèse et evolution d’une structure d’encadrement et d’asservissement de la paysannerie». Cahiers de civilisation médievale, XXXVI, 2, 151-177.

Torras Ribé, J. M. (1976). «Evolución de las cláusulas de los contratos de rabassa morta en una propiedad de la comarca de Anoia». Hispania, 134, 663-690.

— (1984). «Aproximació a l’estudi del domini baronial del Monestir de Ripoll (1266-1719)». A: D. A. I Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, 203-209.

Torras Serra, M. (1996). La crisi del segle XV a Manresa. Manresa: Fundació Caixa de Manresa.

Valls Junyent, F. (1995). «La rabassa morta a la comarca d’Igualada en la transició de les velles a les noves formes de propietat (1750-1850)». Estudis d’Història Agrària, 11, 89-108.

Vicens Vives, J. (1945). Historia de los remensas (en el siglo XV), Barcelona: Vicens Vives.

Vilar, P. (1964-1968). Catalunya dins l’Espanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62.

Copyright (c) 2016 Llorenç Ferrer i Alòs
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons