De racionalització a extensió: els incentius a l'ocupació en la crisi econòmica a Espanya

Oscar Molina Romo

Resum

Aquest article aborda l'anàlisi de la transformació, disseny i impacte en els últims anys de l'instrument que dins de les polítiques d'ocupació consisteix a proveir incentius a la contractació (ja sigui nova o de manteniment), per ser aquest el més significatiu en termes de recursos. De l'anàlisi efectuada es desprèn un desenvolupament poc coherent en les polítiques d'incentius a la contractació, romanent, en qualsevol cas, importants deficiències sobretot pel que fa a la vinculació amb formació i la condicionalidad a l'empresari que es beneficia d'aquests incentius. D'altra banda, el creixent ús de reduccions (en lloc de bonificacions) a les quotes de la Seguretat Social, dificulta el diagnòstic de la política d'incentius i introdueix problemes de sostenibilitat del sistema.

Paraules clau

polítiques actives; incentius a la contractació; formació; condicionalitat

Text complet:

PDF (Español)
Copyright (c) 2016 Oscar Molina Romo
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons