Desocupació i política de “ingressos adequats” a Espanya i Itàlia

Antonio Martín Artiles, Oscar Molina Romo, Alejandro Godino Pons

Resum

Les polítiques d'austeritat han reduït significativament els marges de negociació de la política social en el context del diàleg social tripartit. D'aquesta manera, els governs d'Espanya i Itàlia han seguit una política de transferència del risc cap a l'àmbit territorial i local. És precisament en aquests àmbits on s'implementen les polítiques d'ingressos dirigides a esmorteir situacions de pobresa severa. Com a resultat en l'actualitat el sistema d'ingressos mínims està desarticulat i fragmentat, caracteritzat per una escassa coordinació vertical (entre els diferents nivells de govern) i horitzontal (entre els actors), tant a Espanya com Itàlia. En qualsevol cas, s'observa com el discurs de la “inclusió activa” s'ha estès als dos països, encara que amb diferent èmfasi. La política d'ingressos mitjançant subsidis i ajudes ha estat lligada a la condicionalitat de l'activació dels aturats. El principi de condicionalitat és una tendència vinculada a l'exigència de formació, disponibilitat i d'acceptació de qualsevol oferta de treball. La devaluació competitiva dels salaris i la condicionalitat són dos poderosos instruments de disciplina social orientada cap a la reducció del cost laboral i de la protecció social.

Paraules clau

inclusió activa; ingressos adequats; diàleg social; transferència risc; desocupació; pobresa

Text complet:

PDF (Español)
Copyright (c) 2016 Antonio Martín Artiles, Oscar Molina Romo, Alejandro Godino Pons
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons